martes, 8 de abril de 2008

Blankets (Craig Thompson)

Aprobecho que esto un poco vago, culturalmente hablando, para recomendar uno de los cómics que mas me han gustado en los últimos tiempos: Blankets de Craig Thompson. Es un cómic autobiografico donde el autor narra parte de su niñez, sus conflictos religiosos y la historia de su primer amor. Aunque parezcan cosas distintas todo se junta en los confusos años de la adolescencia.

Blankets está narrado y dibujado desde un punto de vista muy subjetivo, narrativamente el autor utiliza muchos flashbacks para juntar en la narración los diferentes contrastes de situaciones emocionales de las diferentes etapas de su vida. Es decir yuxtapone trozos de infancia, con la adolescencia para comprender mejor las motivaciones. En el apartado gráfico el autor juega con el estilo de dibujo adaptándolo a lo que quiere contar, estupendo.

Argumentalmente el cómic trata tres temas básicos, las relaciones familiares, el fanatismo religioso de la América profunda y la historia del primer amor, con su subidón y el desengaño consiguiente incluido. Los tres frentes argumentales se entremezclan y complementan perfectamente durante toda la historia describiendo perfectamente el crecimiento interior del protagonista.

No puedo criticar demasiado el cómic, simplemente me encanta. Absolutamente recomendado.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Ei!

Ahir a la nit me'l vaig acabar. Molt bona la història, i força interessant gràficament.

El què m'ha agradat més és tota la part del final, amb el seu esperit de tirar endavant però amb una mal dissimulada nostalgia pel què s'ha anat deixant enrera; la idea de que tallar amarres és al mateix temps sa i dolorós... potser m'han agradat aquests capítols finals per ser els més "Chunky Rice" del llibre.

Osti, i molt sinistre tota la part dels abusos infantils que després queden totalment enterrats...

Ja en parlarem més a fons (si vols).

G.

kakihara dijo...

M'enalegra que t'hagi molat, ja em dirás que et sembla el "cuaderno de viaje".

... Em sembla que el divendres aniré amb carga extra... Buf cargar amb el Blankets es com un castic de l'escola de la dictadura franquista!